El meu estimat Blanes.

-He de parlar-vos de Blanes, lloc on em vaig criar, increible vista des del castell de Sant Joan, banyada per unes aigües que trenquen en Sa Palomera, qui no hagi vist els focs artificials l'hi recomano, és un festival internacional d'una setmana de durada, en el vessant de la muntanya de San Joan cara al mar es troba el Jardí botànic Mar i Mutra, Blanes es divideix principalment en dues parts sobretot a l'estiu, la vila i la zona dels pins, lloc on es troba la zona d'oci. Aprofito per a recordar alguns amics de la infáncia.. Germán el meu millor amic, ens criem junts, actualment viu amb la seva família mes lluny del que jo volgués, Judith que puc dir de tu i la teva família del tracte que em vau donar.. i el seu germa Isback amic de tota la vida, Núria i Ramón germans i amics des que tot just teniem quatre o cinc anys.. Xavier no m'oblido de tu.... germans ì... és el meu petit recordatori a la meva estimada Blanes que em va veure créixer...

Vía: Bloctonion

Els calçots.

Els calçots són una varietat de cebes tendres, cebes poc bulboses i més suaus, que es fan grillar calçant-les a mida que creixen. Sobre l'origen del calçot hi ha diverses versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a finals del segle XIX, la invenció d'aquest cultiu. En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir casualment un plat que a principis del segle XX ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.
Els calçots es consumeixen habitualment durant els mesos de gener, febrer i març, es couen amb llenya provinent de sarments o rodals de vinya i es consumeixen acompanyats d'una salsa típica, l' anomenada salvitxada, o bé amb romesco.

Vía: Viquipedia